| Sumario: | "Refranes que dicen los viejos, también conocido bajo el título de Seniloquium, es una colección manuscrita de refranes glosados del último tercio del siglo XV. Contiene unos quinientos refranes en castellano y unas cuatrocientas sentencias en latín; por su fecha de redacción, por su organización y contenido es casi con toda certeza el primer refranero de la lengua española. Pese a su importancia, del ms. 19.343 de la B. N. de Madrid sólo se había publicado, como obra anónima, la lista de sus refranes. Fernando Cantalapiedra y Juan Moreno ofrecen a nuestros lectores la primera edición completa de la obra, atribuyéndosela a Diego García de Castro.@Refranes que dien los viejos, també conegut sota el títol de Seniloquium, és una col·lecció manuscrita de refranys glossats del darrer terç del segle XV. Conté uns cinc-cents refranys en castellà i unes quatre-centes sentències en llatí; per la seua data de redacció, per la seua organització i contingut és quasi amb tota certesa el primer refranyer de la llengua espanyola. Malgrat la seua importància, del ms. 19.343 de la B. N. de Madrid només s'havia publicat, com a obra anònima, la llista dels seus refranys. Fernando Cantalapiedra i Juan Moreno ofereixen als nostres lectors la primera edició completa de l'obra, atribuint-li-la a Diego García de Castro."
|
|---|