| Sumario: | Entre la segunda mitad de la década de los años veinte y los treinta se produce en España la conformación de una cultura cinematográfica, un aparato discursivo de difusión y reflexión sobre el cine articulado en torno a plataformas culturales como las revistas especializadas, la crítica cinematográfica en prensa o los congresos cinematográficos. Adoptando una perspectiva de historia cultural, este libro pretende indagar en el papel que jugó esta cultura cinematográfica en la elaboración de discursos nacionalistas sobre España, situando este estudio en relación con los debates que sobre la construcción de la identidad nacional española se han venido desarrollando en las últimas décadas. A partir de un exhaustivo análisis de la cultura cinematográfica, se propone una reflexión más amplia sobre la construcción de la identidad nacional española.@Entre la segona meitat de la dècada dels anys vint i els trenta es produeix a Espanya la conformació d'una cultura cinematogràfica, un aparell discursiu de difusió i reflexió sobre el cinema articulat entorn de plataformes culturals com les revistes especialitzades, la crítica cinematogràfica en premsa o els congressos cinematogràfics. Adoptant una perspectiva d'història cultural, aquest llibre pretén indagar en el paper que va jugar aquesta cultura cinematogràfica en l'elaboració de discursos nacionalistes sobre Espanya, situant aquest estudi en relació amb els debats que sobre la construcció de la identitat nacional espanyola s'han vingut desenvolupant en les últimes dècades. A partir d'una exhaustiva anàlisi de la cultura cinematogràfica, es proposa una reflexió més àmplia sobre la construcció de la identitat nacional espanyola.
|
|---|